LA FUSTA.
La fusta és la matèria llenyosa (o fibrosa) del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts. La fusta la produïxen i utilitzen les plantes amb fins estructurals (per mantenir-se erguides). La fusta és un material heterogeni, higroscòpic i cel·lular. La fusta és composta de fibres de cel·lulosa i hemicelulosa mantingudes unides per lignina.
PARTS DEL TRONC.
- La mèdul.la és la part més ferma i compacta, en el centre del tronc, es forma per assecat i resinificació. És la part central del arbre. El cor es esponjós.
- Duramen és la part immediata a la medul·la, més dura i consistent, impregnada de lignina taní. És la part més vella de de la fusta.
- Albeca o Floema és la part exterior i més jove de la fusta, amb més sava, que amb el temps al ser substituït el midó per taní es transforma en duramen.
- El Càmbium és la capa que permet el creixement en gruix de l'arbre.
- L'Escorça és la pell o coberta exterior del tronc i branques d'algunes de les plantes productores de fusta. - Els Radis medul·lars tenen funció connectiva i de transport lateral. Treuen la saba bruta.
OBTENCIÓ DE LA FUSTA
Origen de la fusta
La fusta s'obté dels troncs dels arbres, de manera que es pot obtenir fusta de boscos naturals o de cultius específics d'arbres.
Boscos naturals: Consisteix en talar els boscos que han crescut naturalment durant molts anys. De manera que per a que el bosc no desapareixca, cal triar sols aquells arbres que tinguen arbres xicotets al seu voltat, en cas contrari s'aniquila un bosc i no queda més remei que replantar arbres.
Aquest sistema d'obtenció d'arbres, si no es fa correctament, provocaria un greu impacte mediambiental, ja que no només acaben amb els boscos, si no que acaben amb l'habitat de milers i milers d'animals que hi viuen, provocant la seva mort i afavorint la seva extinció.
Cultius d'arbres específics: Són grans extensions de terrenys dedicats al monocultiu d'arbres, de manera que només es cultiva un tipus concret d'arbres.
En aquest tipus de cultiu, es divideix el terreny en 3 o 4 parcel·les i es planten arbres d'una mateixa espècie, però de diferents edats, de manera que cada 5 o 10 anys, es pot talar una porció de terreny. Immediatament acabat de talar, es planten nous arbres que creixeran durant 5 o 10 anys abans no torne a ser talat de nou la parcel·la. D'aquesta manera s'asseguren un fluxe de fusta continu cada pocs anys. És un sistema que permet obtenir fusta de millor qualitat, ja que els arbre són plantats a distàncies idònies, de manera que el tronc de l'arbre es pot desenvolupar molt més i més recte que en un bosc natural, on la competència per la llum del sol i un tros de terra és molt gran, obligant, moltes vegades als troncs dels arbres, a desenvolupar-se poc i a prendre formes rares i poc aprofitables.
Aquest és un sistema molt respectuós amb el medi ambient, ja que al ser replantada la parcel·la, permet de viure els animals i no resulta arrasada. A més a més econòmicament parlant, resulta molt interessant i rentable, ja que es pot escollir el tipus d'arbre que més demanda hi ha i per tant que millor es pagarà.
Tala.
- Tala: En aquest procés intervenen els llenyataires o la quadrilla d'operaris que pugen a la muntanya i amb destrals o serres mecàniques tallen l'arbre i li treuen les branques, arrels i l'escorça perquè comence a assecar-se. Se sol recomanar que els arbres es tallin a l'hivern o a la tardor, donat que és el període en que l'arbre es troba en repòs. D'aquesta manera tenen menys saba i s'assequen abans. Sols es deuen tallar quan tenen arbres xicotets a seu voltant.
Mira el següent vídeo:
- Transport: És la segona fase i és en la que la fusta és transportada des del seu lloc de tall a la serradora i en aquesta fase depenen moltes coses com l'orografia i la infraestructura que hi ha. Normalment es fa tirant amb animals o maquinària. A vegades hi ha un riu a prop i s'aprofita per a que els porte, si hi ha bona corrent d'aigua es deixen anar els troncs amb compte que no s'encallen però si hi ha poca corrent es lliguen fent basses que es guien fins on faça falta.
- Serrat: En aquesta fase la fusta és portada a uns serradores. La serradora l'únic que fa és dividir en trossos la fusta segons l'ús que se li haja de donar posteriorment. Solen utilitzar diferents tipus de serra com per exemple, la serra alternativa, la serra de cinta, la serra circular. Alguns serradores combinen diverses d'aquestes tècniques per millorar la producció.
Mira el següent vídeo.
- Assecatge: Aquest és el procés més important per la fusta ja que fa que siga de qualitat i estiga en bon estat tot i que si fallen els anteriors també falle este. Si la fusta amb que es fan els objectes no està ben assecada, es probable que quan s'acabe d'assecar es creen tensions internes i s'esquerde, fent malbé l'objecte.
-
Assecatge natural: Es col·loquen les fustes en piles separades al sòl i amb forats perquè passe l'aire entre ells i protegits de l'aigua. El problema amb aquest sistema és que necessita molt de temps i això no és rendible.
-
Assecat artificial o per bomba de calor : En una cambra tancada, s'injecta aire calent, que poc a poc va assecant la fusta. Mitjançant uns aparell, es mesura la humitat de l'interior de la fusta per determinar si ja s'ha acabat el procés d'assecatge o encara ha de continuar.
Una vegada assecada la fusta, s'emmagatzema a l'espera de ser transportat cap al lloc on manufacturaran la fusta.
