La desforestació
Malgrat tot el que hem dit anteriorment, la gestió gens sostenible i la sobreexplotació dels boscos per aconseguir fusta o per altres interessos econòmics ens han dut a una greu situació de desforestació i de reducció de masses forestals en tot el planeta.
El bosc ha estat usat des de fa molt de temps per la humanitat per a obtenir diferents recursos forestals. Aquest ús, en principi, permet mantenir l'ecosistema original sempre que l'extracció sigui racional i mai superior a la capacitat de producció pel sistema, però el que hauria de ser una explotació sostenible sovint es transforma en una espoliació dels recursos.
La desforestació representa actualment un dels grans problemes ambientals que afronta el nostre planeta com a resultat de les activitats humanes. Aquesta pèrdua de bosc significa també la pèrdua de les seves funcions ambientals i va aparellada normalment amb molta erosió del terreny, pèrdua de la fertilitat del sòl, pèrdua de la biodiversitat i la ugment dels gasos causants de l'escalfament global.
Les principals causes de la desforestació són:
-
La tala de molts boscos per l'explotació de la fusta destinada a la construcció o com a combustible, que en molts casos es realitza en parcs naturals o àrees protegides.
-
La crema intencionada de grans àrees de bosc per guanyar terrenys de pastura i afavorir la implantació de grans àrees ramaderes, de cultiu o sòls urbanitzables.
-
La substitució de boscos per camps de conreu, sovint dedicats a cultius extensius que s'especialitzen en un monocultiu que perden ràpidament la seva productivitat i s'erosionen fàcilment.
-
La proliferació d'incendis forestals deguts a l'abandonament de l'activitat extractiva en el bosc en molts països, fent que s'acumule gran quantitat de biomassa forestal fàcilment inflamable.
-
La pràctica de l'expoliació en zones de fustes nobles tropicals que consisteix en comprar permisos de tala en extenses àrees d'un país per tal de talar ràpidament tot el que es puga i fugir el més aviat possible amb la producció.
-
La replantació de les àrees explotades per espècies de creixement ràpid fins la substitució total dels boscos autòctons destinades només a la tala i aprofitament de la fusta.
-
L'augment de diferents processos de degradació com l'erosió i la pluja àcida.
Conseqüències de la desforestació:
-
Pèrdua de la biodiversitat per destrucció de l'habitat de molts éssers vius que habiten i troben refugi en els boscos.
-
Reducció de la capacitat d'absorbir de forma natural les emissions de CO2 que generem amb el consum de combustibles fòssils.
-
La desforestació i els incendis forestals agreugen problemes com l'escalfament global del planeta, ja que tota la fusta tallada i cremada acaba convertint-se en CO2.
-
Disminució de la capacitat del sòl per retenir aigua de pluja i afavorir la infiltració i la reposició dels aqüífers.
-
Afavoriment de l'escolament i la pèrdua de nutrients per arrossegament de la capa superficial de sòl accelerant els processos d'erosió.
-
La desaparició del sòl per l'erosió converteix els antics boscos en ermots estèrils i es produeix una desertització.
-
Els boscos són els pulmons del planeta; tots els animals i totes les persones necessiten l'oxigen que produeixen. Si desapareixen els boscos, disminuiran els nivells d'oxigen de l'aire que respirem.
-
Les pèrdues econòmiques i les fortes inversions necessàries per a pal·liar els efectes de la desforestació i dels incendis forestals poden suposar quanties econòmiques molt elevades.
Cal tenir en compte que, després d'un incendi o d'una tala massiva, la recuperació del bosc no es fàcil ni ràpida. Si l'erosió no transforma el terreny de l'antic bosc en un desert, caldrà esperar més de 100 anys per tal que es desenvolupi un bosc semblant al que es va cremar.
Derivats de la fusta: paper i cartó
Tot al llarg de la història i abans de l'aparició del paper, el éssers humans han utilitzat suports d'escriptura diferents: escorça d'arbre, pedra, ossos d'animals, taules de fang, papir, pergamins de pell, etc.
El paper va se rinventat a la Xina cap a l'any 105, i s'elaborava de manera artesanal a partir de fibres vegetals i restes de teixits.
Pels volts de l'any 1940, va començar a utilitzar-se la fusta triturada (que conté moltes fibres de cel·lulosa) per obtenir una polpa amb què s'elabora el paper tal i com el coneixem actualment.
La direrència entre el paper i el cartó rau en una característica anomenada gramatge. El gramatge indica la massa, en grams, per metre quadrat de paper. g/m2. Així , per exemple els fulls de paper que fem servir actualment solen ser de 80 g/m2, això vol dir que un metre quadrat de paper té una massa de 80 grams.
-
Paper inferior a 140g/m2
-
Cartolina ente 140 i 400g/m2
-
Cartó superior als 400g/m2
